Amb gran èxit de públic, s’ha acomiadat Vine a moure el parc!
Encetàvem les activitats al Parc Joan Miró amb Mr. Màgic, un espectacle familiar a càrrec de Txema a qui agraïm fer-nos creure en la màgia. Bona música ha acompanyat també els aperitius dels diumenges de la mà dels Cálido home i els seus deliciosos paisatges sonors i Los Boozan Dukes que ens van fer ballar a ritme de swing i música crioll-francesa. El llaç finals el varen posar elles, Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach.
El maquetisme naval dels Chapucensis un any més ha despertat la passió pel mar i els vaixells dels més petits. Amb el Festival de Turisme Responsable de Barcelona VILAMON hem començat la primera de les col·laboracions amb d’altres projectes de Barcelona.
Un any més vam gaudir de les jornades canines gràcies a Zoologica i amb la col·laboració de Proteger Los Inocentes Superando Etapas i el Club DKat que van venir amb gossos en adopció.
Lali BeGood va transmetre missatges positius a grans i petits. “I no sabrem qui som si no obrim les ales davant de tothom: ser ocells del món”. Als Los Herrerita Circulant, management artístic i producció per deixar-nos passar tot un matí a les millors golfes que podríem somiar, jugant i posant a prova les seves habilitats de grans i petits; malabars, anelles, bitlles, fer girar el plat xinès o el diàbolo.
I el final…el final ha estat de pel·lícula!
Gràcies a tothom qui ho ha fet possible: AE Eixample, Botiga IUPI IA, Futbol de Botons Associació, Circulant, Txema Martínez, Cálido Home, Boozan Dukes, AMB, Biblioteca Joan Miró, David Nel·lo, LaliBeGood, Festival Vilamon, Centre Cívic Golferichs, Chapucensis, Zoologica, Chesapik, Espai de fotografia Català-Roca, Audiovisuals Pere Vila i al Districte de l’Eixample..
Vides a l’aire és un cicle que vol visibilitzar la problemàtica de la contaminació, un autèntic problema de salut pública davant del qual no podem girar l’esquena. Reivindicar un urbanisme més sostenible i el dret a respirar aire net però sobretot sensibilitzar sobre la importància de prendre mesures urgents. I per fer-ho possible és inevitable parlar de reduir l’espai reservat al cotxe a la nostra ciutat, fer-ne un ús més racional i de la implantació de les superilles. Aconseguir que el carrer torni a ser un espai habitable, un espai comunitari que afavoreixi el joc dels infants i la convivència.
