L’Esquerra de l’Eixample: els seus orígens

Durant més de seixanta anys bona part de l’Esquerra de l’Eixample va formar part del municipi de Les Corts. Aquest fet va marcar la fesomia del barri i hi ha deixat alguns vestigis.

Una mica d’història

Des de l’edat mitjana segle XIII, la jurisdicció de Barcelona s’estenia del Besòs fins al Llobregat. L’any 1714 el nou govern borbònic va reorganitzar el terme de Barcelona, dividint-lo en municipis diferents. Cada poble amb parròquia es convertia en municipi independent amb un ajuntament propi. D’aquesta manera es debilitava l’ajuntament de Barcelona i, a la vegada, es reorganitzava el territori, seguint el model castellà. Pobles com Sants, Sarrià o Horta es convertiren en municipis independents, amb ajuntament propi. Les fronteres dels nous dels nous municipis es van crear tot seguint els antics camins rals i les rieres i torrents.

Bona part de la zona que ara coneixem com l’Esquerra de l’Eixample va passar a formar part del municipi de Sarrià. Les Corts també va passar a formar part del municipi de Sarrià. Les tensions entre els dos pobles, però, van anar creixent, a principis del segle XIX. A la dècada de 1830 el consistori sarrianenc ja no estava controlat pels habitants del poble de Sarrià, de caràcter menestral, sinó per una part de l’oligarquia barcelonina, sovint propietaris benestants que estiuejaven a Sarrià, molts d’ells amb residència a Barcelona, mentre que el terme de les Corts mantenia el seu caràcter obrer, rural, menestral i progressista.

El procés d’independització, però, no va ser gens fàcil. La constitució de 1812 establia que qualsevol territori lliure de jurisdicció, com era el cas del terme de Les Corts tenia d’independitzar-se i crear un municipi propi. La constitució, però va quedar suspesa amb l’arribada de Ferran VII. Amb la mort del monarca, l’any 1833, es va tornar a aprovar la constitució i Les Corts va començar els tràmits per independitzar-se. Legalment, l’ajuntament de Sarrià no podia impedir la independència municipal de Les Crots, però va dificultar el procés limitant al màxim el nou terme municipal i aconseguint que el màxim de terreny seguís formant part del municipi de Sarrià. Finalment, però, el 18 d’octubre de 1836 s’establia el nou ajuntament, amb Vicenç Cuyàs com a alcalde i Josep Closas i Joan Fisas com a regidors.

L’Eixample de Les Corts

És així que bona part del que és de l’Esquerra de l’Eixample va formar part del municipi de Les Corts. L’any 1836, però, es tractava, d’un territori rural. La seva fesomia va començar a canviar amb l’aprovació del pla d’Ildefons Cerdà, l’any 1861. El nou eixample no es va començar a construir de forma homogènia, sinó que es va anar edificant per nuclis separats els uns dels altres. Un dels primers barris que es van construir fou el de Batlló, gràcies a la nova fàbrica tèxtil dels germans Batlló, inaugurada l’any 1868. La Barriada Batlló es trobava llavors dins del municipi de Les Corts.

Ben a prop s’hi van començar a construir algunes tavernes i hi va sorgir un mercat a l’aire lliure. Els venedors ambulants i taverners s’aprofitaven del fet que l’impost de consums era més baix al municipi de Les Corts que al de Barcelona. L’impost de consums, un precursor de l’IVA actual, fou creat l’any 1845 i gravava els productes bàsics com el sabó, l’oli, la carn, el vi. Es tractava d’un impost que va ser molt impopular durant els seus més de cent anys d’existència, ja que afectava els productes més bàsics i a les classes obreres. L’impost es cobrava a l’entrar en un nou municipi i sovint era més car com més gran i poblat era el municipi al qual s’entrava. L’impost, per  tant era més alt a Barcelona que a Les Corts.

El nou mercat ambulant fou tot un èxit, malgrat les queixes dels venedors de la banda barcelonina, que consideraven que els venedor de Les Corts els feien competència deslleial. L’any 1889 l’ajuntament de Les Corts va urbanitzar un espai per a què s’hi pogués instal·lar el mercat i el va batejar amb el nom de Porvenir. Tot i això, va acabar arrelant el nom popular que tenia la zona, pel mascaró de proa d’una de les tavernes  que hi havia al carrer València, molt a prop del mercat: El Ninot. L’edifici actual del mercat, inaugurat l’any 1933, encara llueix una reproducció d’aquest mascaró (l’original es conserva al Museu Marítim).

El municipi de Les Corts es va acabar annexionant a Barcelona l’any 1897, juntament amb altres municipis dels voltants, com Gràcia o Sants. Tot i això, el barri va mantenir alguns vestigis de la seva vinculació amb Les Corts. N’és un exemple l’Ateneu Obrer de Les Corts, que estava situat al carrer Provença, 156. L’edifici original va ser enderrocat als anys 1990, substituït per l’edifici actual, l’Edifici Policlínic. Un altre vestigi cortsenc és la festa major del barri. Durant molts anys es celebrava per la festivitat de la Mare de Déu del Remei, patrona de Les Corts, el segon diumenge d’octubre. Als anys 1980 la festa major es va avançar una setmana i ara es celebra entre finals de setembre i principis d’octubre.

Autor: Pere Cowley.

 

ICC RM.24466 1890, Josep Maria Serra

Mapa de l’any 1890 on es veu la frontera municipal que travessa el barri entre Les Corts i Barcelona. @josepmariaserra

Les tavernes del carrer Mallorca. 1890

Les populars tavernes del carrer Mallorca. 1890

Esquella Torratxa 1

Revista satírica La Torratxa fent refèrencia a l’agregació de municipis a Barcelona

Esquetlla Torratxa 2